Una mica d'arthistòria!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!;)

 Érase un vez...

Anys 1774-1787Caspar David Friedrich neix a la petita ciutat portuària i universitària de Greifswald, regió sueca. La religiositat luterana, el sentit del deure cap al proïsme i la unió familiar van deixar una profunda empremta en la seva joventut. Al desembre de 1787 el seu germà Christoffer mor ofegat en intentar salvar el jove Caspar David de l'aigua, un trauma que marcarà el pintor per tota la vida.

Què passarà als anys1794-1798??Fins 1799 rep classes de dibuix de Johann Gottfried Quistorp (1755-1835).  Ambdós realitzen excursions d'estudi al camp pomerana, i els paisatges embadaleixen a Friedrich.
 

En 1794 Friedrich inicia estudis d'art a la Reial Acadèmia d'Art de Copenhaguen (Akademi for de Skøne Künste).En maig de 1798, després de completar els seus estudis a Dinamarca, torna a Greifswald, fent una breu parada a Berlín. A l'octubre d'aquest mateix any s'instal • la a Dresden.

  

Encara vols saber més?? Anys1799-1805 

El 1799 els quadres de Friedrich es mostren per primera vegada en l'Exposició d'Art dela Acadèmia de Dresden. Les seves obres reben una bona acollida per part de la crítica. A la primavera de 1801 realitza un viatge al seu Pomerània natal.  És aquí on l'experiència de la natura configura l'estil propi de Friedrich. Comença a recrear una simbologia cristiana que envaeix les seves composicions i plasma en els seus dibuixos. 

Els estudis que realitza en les seves excursions formen una part important de la seva producció.En 1803 s'especialitza en la tècnica de la sípia. Amb el creixent èxit augmenta el seu cercle d'amistats, al qual pertanyen, entre altres, els pintors Philipp Otto Runge, Gerhard von Kügelgen (1772-1820) i Georg Friedrich Kersting (1785-1847), així com el poeta Ludwig Tieck (1773 - 1853).  

A l'agost de 1805 envia dues obres a l'Exposició dels Amics de l'Art de Weimar, amb les que obté un segon premi. 

Anys 1808-1816El 1808 exposa la seva quadre Creu a la muntanya (Altar de Tetschen) (Staatliche Kunstammlungen Dresden, Galerie Neue Meister, Dresden), el seu primer oli conegut, que suscitarà una violenta crítica i obrirà una polèmica amb participació de diversos artistes i escriptors.

C. D. Friedrich, fervent patriota, es reuneix el 1813 amb el publicista i professor Ernst Moritz Arndt (1769-1860) com a militants del Moviment de Reforma i Alliberament. Passa els mesos de juny i juliol, en els Elbsandsteingebirge durant l'ocupació napoleònica de Dresden. A l'any següent Dresden és alliberada de les tropes franceses. C. D. Friedrich participa en l'Exposició d'Art Patriòtic a Dresden presentant dos quadres: Tomba de Arminius (Kunsthalle Bremen - Der Kunstverein in Bremen) i El caçador al bosc (Col.lecció particular, Alemanya). 

En 1816 és nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Dresden amb un sou de 150 tàlers, sense que se li confiï el càrrec de professor.

 

 La familia: Anys1818-1828

El gener de 1818 es casa amb Christiane Caroline Bommer, amb la qual tindrà tres fills. El 1821 rep la primera visita del poeta rus Wassily A. Shukovsky (1713-1852), que li compra nombrosos quadres per encàrrec del Gran Duc Nicolau. El 1824 és nomenat professor extraordinari de Pintura de paisatges, sense càtedra, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Dresden. Dos anys més tard Friedrich pateix una seriosa malaltia que dos anys més tard s'agreuja, pel que passa un període de convalescència a l'illa de Rügen, que serà l'últim viatge a la seva pàtria. El 1828 és nomenat membre de l'Associació d'art de Saxònia.

Finalment...Anys 1834-1840       

En 1834 participa en l'Exposició de l'Associació d'art de Hannover i Berlín. A l'any següent, el 26 de juny, pateix un atac d'apoplexia i es retira al balneari de Teplitz en Bohèmia. Ja realitza únicament sípies i dibuixos amb aquarel  i al 1836 presenta el seu últim oli, Lluna després de núvols sobre la vora del mar, en l'Exposició de l'Acadèmia de Dresden. A l'any següent ho adquirirà l'Associació d'art de Saxònia.El 1837 una segona apoplexia el deixa gairebé invàlid i el 7 maig 1840 mor.