Hola! ;)

Hi, i, benvingut al meu blog. ;)

jueves, 9 de junio de 2011

Politges 2

 Què és?
 
Aquesta politja és una politja composta de sis politges.

Quina longitud de corda haurem d'estirar per cada metre que pugi el pes?

 Per cada metre de corda que volguem estirar la politja, nosaltres haurem d' estirar 6 metres més.

Quin és l'aventatge mecànic?

En aquesta politja l'aventatge es 6 vegades menor.

PROBLEMES
*Si el pes és de 60N quin pes s'haurà de fer per estirar la corda?

T=P/6 = 60/6 =10N

Sol: S'haurà de fer un pes de 10N.
  
*Si és vol elevar mig metre el pes quina longitud de corda s'ha d'estirar?

h=6l 
Si la h=0,5 metres la l=3 metres

Sol: Haurem d'estirar 3m de corda.


jueves, 19 de mayo de 2011

El laberint d'Horta!!!

És un jardí històric al districte Horta-Guinardó de Barcelona i el més antic que es conserva a la ciutat. Ubicat a l'antiga finca de la família Desvalls a la vora de la serra de Collserola, el parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX.

Fem una mica d'història del parc!!

Les obres van començar a l'any 1791 quan Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d'Alfarràs, propietari del terreny, va crear el disseny d'un jardí neoclàssic en col·laboració amb l'arquitecte italià Domenico Bagutti. L'execució es va fer a càrrec dels mestres d'obres Jaume i Andreu Valls i del jardiner francès Joseph Delvalet.
A mitjans del segle XIX els descendents del marquès van ampliar el parc sota la direcció de l'arquitecte Elies Rogent pel costat del torrent d'en Pallós amb un jardí romàntic amb parterres, placetes, grans arbres i una cascada. A més van afegir al jardí neoclàssic un canal d'aigua entre la terrassa superior i la terrassa intermèdia.
El 1880 es va crear un jardí domèstic al costat del palau Desvalls.
A finals del segle XIX la finca Desvalls esdevé l'escenari de vetllades socials i culturals amb representacions de teatre a l'aire lliure.
L'any 1967 la família Desvalls cedeix el parc a l'ajuntament de Barcelona que el va obrir al públic al 1971. Amb diners de la Unió Europea es va sotmetre a una amplia restauració l'any 1994.
Avui el parc és un jardí-museu amb un nombre de visitants limitat a un màxim de 750 persones al mateix temps per preservar l'àmbit natural i les estructures de l'àrea. L'antic palau Desvalls acull des de l'any 1993 el Centre de Formació del Laberint (un institut municipal per a la formació en jardineria que depèn de Parcs i Jardins de Barcelona) a més d'una biblioteca especialitzada.

Objectius de la sortida:

Filmar imatges per fer després una reprecentació del neixement de iceberg


 http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Parc_del_Laberint_d%27Horta_Barcelona_1.jpg

jueves, 5 de mayo de 2011

Una mica d'arthistòria!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!;)

 Érase un vez...

Anys 1774-1787Caspar David Friedrich neix a la petita ciutat portuària i universitària de Greifswald, regió sueca. La religiositat luterana, el sentit del deure cap al proïsme i la unió familiar van deixar una profunda empremta en la seva joventut. Al desembre de 1787 el seu germà Christoffer mor ofegat en intentar salvar el jove Caspar David de l'aigua, un trauma que marcarà el pintor per tota la vida.

Què passarà als anys1794-1798??Fins 1799 rep classes de dibuix de Johann Gottfried Quistorp (1755-1835).  Ambdós realitzen excursions d'estudi al camp pomerana, i els paisatges embadaleixen a Friedrich.
 
En 1794 Friedrich inicia estudis d'art a la Reial Acadèmia d'Art de Copenhaguen (Akademi for de Skøne Künste).En maig de 1798, després de completar els seus estudis a Dinamarca, torna a Greifswald, fent una breu parada a Berlín. A l'octubre d'aquest mateix any s'instal • la a Dresden.
  

Encara vols saber més?? Anys1799-1805 
El 1799 els quadres de Friedrich es mostren per primera vegada en l'Exposició d'Art dela Acadèmia de Dresden. Les seves obres reben una bona acollida per part de la crítica. A la primavera de 1801 realitza un viatge al seu Pomerània natal.  És aquí on l'experiència de la natura configura l'estil propi de Friedrich. Comença a recrear una simbologia cristiana que envaeix les seves composicions i plasma en els seus dibuixos. 
Els estudis que realitza en les seves excursions formen una part important de la seva producció.En 1803 s'especialitza en la tècnica de la sípia. Amb el creixent èxit augmenta el seu cercle d'amistats, al qual pertanyen, entre altres, els pintors Philipp Otto Runge, Gerhard von Kügelgen (1772-1820) i Georg Friedrich Kersting (1785-1847), així com el poeta Ludwig Tieck (1773 - 1853).  

A l'agost de 1805 envia dues obres a l'Exposició dels Amics de l'Art de Weimar, amb les que obté un segon premi. 

Anys 1808-1816El 1808 exposa la seva quadre Creu a la muntanya (Altar de Tetschen) (Staatliche Kunstammlungen Dresden, Galerie Neue Meister, Dresden), el seu primer oli conegut, que suscitarà una violenta crítica i obrirà una polèmica amb participació de diversos artistes i escriptors.

C. D. Friedrich, fervent patriota, es reuneix el 1813 amb el publicista i professor Ernst Moritz Arndt (1769-1860) com a militants del Moviment de Reforma i Alliberament. Passa els mesos de juny i juliol, en els Elbsandsteingebirge durant l'ocupació napoleònica de Dresden. A l'any següent Dresden és alliberada de les tropes franceses. C. D. Friedrich participa en l'Exposició d'Art Patriòtic a Dresden presentant dos quadres: Tomba de Arminius (Kunsthalle Bremen - Der Kunstverein in Bremen) i El caçador al bosc (Col.lecció particular, Alemanya). 
En 1816 és nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Dresden amb un sou de 150 tàlers, sense que se li confiï el càrrec de professor.

 
 La familia: Anys1818-1828
El gener de 1818 es casa amb Christiane Caroline Bommer, amb la qual tindrà tres fills. El 1821 rep la primera visita del poeta rus Wassily A. Shukovsky (1713-1852), que li compra nombrosos quadres per encàrrec del Gran Duc Nicolau. El 1824 és nomenat professor extraordinari de Pintura de paisatges, sense càtedra, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Dresden. Dos anys més tard Friedrich pateix una seriosa malaltia que dos anys més tard s'agreuja, pel que passa un període de convalescència a l'illa de Rügen, que serà l'últim viatge a la seva pàtria. El 1828 és nomenat membre de l'Associació d'art de Saxònia.

Finalment...Anys 1834-1840       
En 1834 participa en l'Exposició de l'Associació d'art de Hannover i Berlín. A l'any següent, el 26 de juny, pateix un atac d'apoplexia i es retira al balneari de Teplitz en Bohèmia. Ja realitza únicament sípies i dibuixos amb aquarel  i al 1836 presenta el seu últim oli, Lluna després de núvols sobre la vora del mar, en l'Exposició de l'Acadèmia de Dresden. A l'any següent ho adquirirà l'Associació d'art de Saxònia.El 1837 una segona apoplexia el deixa gairebé invàlid i el 7 maig 1840 mor.

jueves, 13 de enero de 2011

TECNO (Estructures) ;)


Avui a tecno, hem parlat d’estructures, aquí us envio un breu resum:

1.Estructures resistents: Un pont, un edifici...En resum, que poden aguantar un pes, i no es deformen!

2.Estructures d'armadura: Coneixeu la Torre Eiffel, no? Dons, es una estructura amb molta resistència, i, encara que no ho sembli, es molt lleugera. Però...si voleu construir un estructura, es recomana:

 -Soldar els extrems per unir barres de forma permanent

 - Si vols crear una estructura que es pugui girar, no ho dubtis i uneix les barres amb un rebló, així formaràs una articulació o nus.

-Si cap de les dues creacions anteriors d'estructures t'ha convençut...també pots optar per fer una unió desmuntable  amb cargols i femelles.

3.Estructures rígides: La majoria dels cops, aquestes estructures són en forma triangular i no es deformen, en canvi un quadrat és deformable.

4. Estructures triangulars: Per construir una estructura triangulada es necessiten (2t +1) barres i (t +2) nusos ( t= número de triangles). 

Segurament no sabíeu tot això, no?? Dons ara ja si, i una altre cosa que us emporteu al vostre cap.



Sortida al museu de les aigües Agbar! ;)


Un dilluns dia 20 de desembre, vam anar a Cornellà a visitar el museu de les aigües, allà no només vam escoltar els sons de l'aigua sinó que també la vem tastar! A continuació vam escoltar una conferència sobre els viatges d'en Rafael Simó a l'Antàrtida i la seva experiència. Finalment vam visitar el museu de les aigües, un lloc on tornaria un altre cop (espero)!  I si amb això voleu saber més coses sobre aquest museu Agbar, consulteu l'enllaç!! ;)

http://www.museuagbar.com/

jueves, 16 de diciembre de 2010

Un magnífic projecte ;)


 Fa aproximadament 2 mesos... vam rebre una visita inesperada, ens va visitar una artista, la Francesca Llopis. Ella, aleshores, va proposar d' endinsar-nos dins un projecte que consistia en parlar d'un iceberg. Al principi em va sorpendre parlar d'aquest tema, però em va agradar saber el que en pensaven els meus companys i amics. I la veritat, tots els seus escrits em van sorpendre moltíssim!!!!!!! Sé que, dia a dia, em vaig incorporant en aquest projecte únic, un projecte que verdadrament únic. 

Per seguir el projecte: